La Comissió diu que reconeix el risc de col·laborar amb repressors
L’ONU s’hauria doblegat a les exigències del govern de
Baixar al-Assad a Síria perquè no prestés ajuda a les poblacions que estan en
territori controlat per l’oposició i els grups rebels, i hauria “permès la
distribució de milers de milions de dòlars en ajuda humanitària directament a
una sola part del conflicte”. Ho denuncia un informe publicat aquest juny i
firmat per més de 50 organitzacions humanitàries i de drets humans i grups de
la societat civil siriana de credibilitat contrastada.
L’informe denuncia directament la “pèrdua
d’imparcialitat, neutralitat i independència” de les agències de l’ONU que
actuen a Síria, i les acusa d’haver “contribuït a la mort de milers de civils,
ja sigui per fam, malalties vinculades a la malnutrició o falta d’accés a
l’ajuda mèdica”, sobretot en zones sota setge del govern. “L’esbiaixada
operació d’ajuda humanitària de l’ONU està afectant, i potser prolongant, el
curs del conflicte”, conclou l’estudi.
L’informe relata que des de l’esclat del conflicte, el
març del 2011, el govern d’Al-Assad va amenaçar les agències de l’ONU de
retirar-los el permís per operar al país i no renovar visats als seus empleats
si ajudaven les poblacions sota control dels rebels.
En lloc de plantar-se, i fer valer el principi
d’imparcialitat –que estipula que l’ajuda humanitària ha de donar-se només
segons les necessitats i sense cap altra distinció–, les agències de l’ONU “van
escollir acceptar les restriccions del govern a les seves operacions”,
Com a resultat, conclou, “l’ONU ha proveït el govern
sirià d’un veto efectiu sobre les entregues d’ajuda humanitària a les àrees
fora del seu control, i ha permès així la utilització dels setges com a arma de
guerra”. mateixa ONU en què s’admet que les entregues d’ajuda són limitades
“més per raons d’estratègia i política interna que per raons de seguretat”.
L’estudi destaca també que l’ajuda que presta l’ONU al
règim d’Al-Assad li és tan fonamental, sobretot després de cinc anys de
conflicte, que si amenacés de tallar-la o de marxar del país, el govern sirià
no s’ho podria permetre. “L’ONU té més capacitat d’influència sobre el règim de
la que ha exercit”.
Les organitzacions firmants de l’informe reclamen a
les agències de l’ONU que operen a Síria –l’estudi parla de l’ACNUR, l’Unicef,
l’OMS, el Programa d’Aliments, l’OCHA, la FAO, el PNUD, la UNRWA, l’ONU Habitat
i l’OIM– que fixin “unes línies vermelles” per a la seva cooperació amb el règim
sirià sense trair els principis humanitaris. “I si aquestes condicions no es
compleixen, haurien de retirar el seu ajut al govern sirià”.
“L’ONU es
podria plantar, perquè la responsabilitat de protegir [tota la població civil
de manera imparcial] va més enllà del consentiment dels estats. Però,
malauradament, al segle XXI continuem posant per sobre el principi de sobirania
dels estats que el principi de la dignitat de les persones”,
El dret humanitari internacional dóna a l’ONU
instruments per protegir tota la població siriana, amb corredors humanitaris,
per exemple: “El que paralitza no és el dret, sinó la política internacional”. Però,
segons diu un exfuncionari de l’ONU entrevistat a l’informe: “Pots tenir totes
les resolucions del món, però si Faisal Mekdad [número dos al ministeri
d’Exteriors sirià] et diu «Si creues la frontera te’n vas», tu no creues la
frontera”.