(...) el que és evident és que el TC [Tribunal Constitucional] és simplement un tripijoc dels dos partits representats majoritàriament en el Parlament espanyol per modificar, quan així convingui,les decisions preses pels representants democràtics de la ciutadania. (...) la seva independència no és que estigui sota sospita sinó que, ras i curt, no forma part dels seus atributs essencials. (...) És l’existència del TC el que hauria d¡estar en qüestió (...).
Xavier Antich, Tocando a rebato, La Vanguardia 30-12-2009.
[L'Alt Tribunal Constitucional] és un tribunal l'alçada simbòlica del qual queda desmentida per la caiguda lliure que pateix de fa temps, empès pel seu tuf polític, les seves vacants per cobrir, el seu mort per substituir i, en definitiva, la seva imatge de quadrilla de notables amb les cartes marcades. Que la decisió avalada per acord polític majoritari, el vot popular el referèndum i la majoria qualificada de tres cambres parlamentàries estigui a mans, des de fa anys, d'aquesta qüestionada institució ens dóna la mesura de la fragilitat de les nostres institucions.
Alguna cosa hem fet malament, des de la transició, per a que el Constitucional s'hagi convertit, de forma insòlita, en una quarta cambra. (...) Al final el que queda és una sensació brutal de vulnerabilitat. Ja podem esforçar-nos en acords, lluitar pels drets, respectar parlaments, que tot pot quedar en res si el tribunal aplica la guillotina. (...)
Pilar Rahola, 'Bajo? Alto Tribunal, La Vanguardia 10-04-2010.
El TC, la quarta cambra
Si alguna cosa ha quedat clara d'aquest llarg serial [del Tribunal Constitucional] és que no és suficient l'acord polític català, l'aprovació de tres cambres parlamentàries i un referèndum. Falta passar, a més, la guillotina.
D'aquí que el problema del Constitucional ja no sigui la seva deplorable situació, sinó els atributs que se li atorga. Ha passat de ser un tribunal tècnic, a ser una quarta cambra que s'atreveix a debatre tota una llei de lleis.
Pilar Rahola, Navaja de doble filo, La Vanguardia 25-05-2010.
El TC i el seu incompliment de deures constitucionals
Avui, 30 de juny, finalitza el termini fixat pel president del Congrés per procedir al nomenament de quatre magistrats del TC. Des de fa gairebé vuit mesos la cambra esmentada incompleix un deure constitucional. Quin mal exemple.
Francesc de Carreres, El segon problema, La Vanguàrdia 30-06-2011.
