Els comicis de 2006 van acabar amb dotze anys de govern socialdemòcrata i amb la carrera política de Göran Persson. Va ser el primer capgirell radical que va posar en evidència el declivi de l’organització política que des de 1932 ha estat en el poder més del 80% del temps (...) una formació que segons els observadors no ha aconseguit adaptar-se a les noves exigències d’una economia globalitzada. La crisi econòmica dels 90 va obligar al partit a reformar l’Estat del benestar i a reduir els beneficis d’un sistema, en part desmesurats. Aquests canvis van afectar negativament als socialdemòcrates.
Des de 1998 els socialdemòcrates cooperen en el Parlament amb el Partit d’Esquerra i Els Verds, una aliança política que ha contribuït a la seva pèrdua d’identitat, una de les causes del seu actual embrancament. (...)
Sent la primera dona que va dirigir l’organització d’ençà la seva fundació el 1889, el lideratge de Mona Shalin va contribuir a un fort augment de la popularitat del partit durant els seus primers dos anys en l’oposició. Tot i això, en els dos darrers la seva popularitat s'ha enfonsat.
En les legislatives del passat 19 de setembre, (...) va ser la primera vegada que els socialdemòcrates van quedar fora del Govern en dues legislatures consecutives en el darrer segle.
(...) alguns analistes polítics atribueixen part del declivi socialdemòcrata precisament a l’estreta cooperació amb el Partit d’Esquerra pel seu passat comunista.
Després de fortes pressions d’amplis sectors del partit, Mona Sahlin va anunciar el passat 14 de novembre que abandonarà la direcció del partit en el congrés extraordinari previst pel març de 2011. (...)
Durant els tres anys i mig que v durar el seu lideratge, la carismàtica política va defensar una modernització profunda del partit, però les seves propostes no van ser recollides en les esferes de poder de la formació.
Actualment tots estan convençuts que l’organització que va marcar la política sueca el segle passat s'ha de sotmetre a un profund procés de canvi si pretén recuperar la confiança que havia posat en ella l’electorat.
La crisi socialdemòcrata és més difícil de resoldre perquè l’aliança de centre-dreta lidera pel Partit Moderat (PM) del primer ministre (...) està més forta i estable que mai. El PM, a més, ocupa part de l’espai socialdemòcrata ja que ha passat de ser un partit pràcticament neoliberal a una espècie de socialdemocràcia descafeïnada. "(...) han aconseguir acomodar-se en el centre de l’espai polític suec i sense cap torbació s'han apoderat de la vella posició socialdemòcrata" (...).
En el si del partit [socialdemòcrata] hi ha unitat sobre la necessitat de canvi, però si hi ha quelcom que ha quedat clar aquests dies és la profunda divisió ideològica en dos sectors: un d’esquerra, que proposa mantenir el model suec de benestar sobre un sector públic fort i majors càrregues impositives, i un altre de dreta, que vol dur la socialdemocràcia més vers al centre de l’espectre polític del país.
Cecilia Mora, Socialismo sin norte, La Vanguardia 21-11-2010.
