El diners ocults també es poden anomenar fons o despeses reservades i, (...) fons de rèptils. Les operacions poden ser moltes, però les que m’interessen avui reben etiquetes diverses: terrorisme d’Estat, política porca, guerra bruta ... (...) ara vull deixar constància de l'espant que em produeix que tanta gent sembli escandalitzar-se davant mecanismes estatals realistes, indispensables i tan vells com la invenció de l’Estat (...). Els historiadors, els teoritzadors i els practicants saben que és veritat, saben que davant al dret de fer llum de la Justícia hi ha el dret de l’Estat a mantenir en la foscor secrets vitals per a la defensa de la societat (...).
(...) tots els països d’occident disposen de la palanca del diner secret, pel comú manegat al marge del primer ministre, sense que jamai ningú s’horroritzi davant del fet que un tribunal hagi complert amb el tràmit de convocar a un representant del govern, per a que declari què es va fer i perquè amb uns cabals enigmàtics, i el representant hagi complert amb el tràmit de no obrir boca, i aquí no ha passat res. I de veritat no ha passat res. (...).
Em sembla indispensable afegir que, per a mi, les apel·lacions a l’ètica que es fan constantment són tan oportunistes i irreals com tota la resta. A la política dels Estats, basada en fets, aplicar-li principis morals resulta tant absurd com aplicar-los a la teoria dels quanta.
Horacio Sáenz Guerrero, Escandalosos mecanismos estatales, La Vanguardia 5-09-1988.
