Hi ha apropiació indeguda, falsedat documental, però no hi ha un delicte que se’n digui corrupció: aquest abús de poder en benefici privat que solen cometre funcionaris. Per ser un corrupte has de tenir poder, unes rendes que se’n derivin d’aquest poder i una baixa probabilitat que t’enxampin.
Quants més passos hagis de superar per aconseguir una llicència, més gent tingui poder per facilitar-te un bocí de camí, més corrupció. A Espanya hem de passar el triple de procediments per aconseguir una llicència que la resta de països de la OCDE (...).
En totes les trames de corrupció sempre hi ha implicat un jutge, un policia, un fiscal ... A l’inici de la democràcia la corrupció sempre era policial i lligada al tràfic de drogues; però ara la ciutadania percep que el corrupte és el polític. (...) és difícil que el polític es corrompi sol. La corrupció es una xarxa. En la mesura que el poder judicial no sigui eficient, ja sigui per corrupte o per lent, la corrupció està servida. Pots fer quelcom tan senzill com deixar prescriure un delicte.
Han saltat diversos casos a l’opinió pública, però la majoria són confidencials. En la mesura en la que la justícia funcioni millor i la burocràcia sigui més eficaç, hi haurà menys corrupció.
(...) A Espanya sembla que els delictes econòmics no siguin delicte, aquí tenim la idea que tothom es corromp i que el que no ho fa és perquè li manca intel·ligència (...).
[L’afer dels diputats anglesos] ha estat una corrupció del sistema, el que feien els diputats no era il·legal, però van violar la moral pública i la ciutadania no ha parat fins que han dimitit.(...).
Per allò de la xarxa, es protegeixen uns als altres. Ho varem veure amb la guerra dels dossiers, la qual va acabar en pacte: si tu aixeques això jo aixeco això altre, ¿què tal si callem tots? (...).
La corrupció a Espanya és sobretot del totxo, i el totxo està lligat als ajuntaments (...).
Crec que el que succeeix en essència a Espanya és que el servidor públic té una dificultat en distingir entre el públic i el privat. Si un ajuntament dóna una llicència per construir un poliesportiu i aquest finança part de la campanya electoral, llavors no li pots exigir els índex de qualitat necessaris i tornem als pactes de silenci.
Ima Sanchís, entrevista a Reyes Calderón, “El político no se corrompe solo, es una red”, La Vanguardia 3-07-2009.
