Del conjunt de circumstàncies que van confluir en l'Europa de la segona postguerra mundial, donant origen a la socialdemocràcia, dos resultarien del tot imprescindibles per a la seva florida. En primer lloc, el fort creixement de la productivitat, mantingut durant més de dues dècades a taxes que fins i tot superar les registrades per Estats Units durant aquests mateixos anys (...). Aquesta circumstància permetria a Europa assolir durant tot el període socialdemòcrata unes taxes elevades de creixement de la renda.
En segon lloc, la socialdemocràcia progressaria i s'estendria per la presència de la URSS i l'interès dels EUA en vacunar els països de l'Europa occidental, amb una àmplia presència sindical i de forces polítiques d'esquerres, de la influència comunista. Aquest fet, el de la guerra freda, concediria a aquesta esquerra un pes en el terreny polític proper al seu pes social, però més gran del que hauria tingut de no donar-se aquesta circumstància. Podríem dir, doncs, que l'existència de l'URSS atorgaria un plus a la presència política de l'esquerra democràtica, la qual cosa milloraria la qualitat de les democràcies occidentals permetent assolir, sobretot a Europa, la massa crítica necessària per impulsar polítiques progressistes.
Aquest relatiu equilibri entre els àmbits de l'economia i la política democràtica s'aniria deteriorant, clarament des dels anys vuitanta i amb més força des dels noranta, amb el triomf universal del capitalisme, que desequilibraria definitivament la balança a favor de l'àmbit de l'economia. Amb això, anirien desapareixent les polítiques socialdemòcrates, i les democràcies perdrien qualitat.
(...) Les victòries electorals de la senyora Thatcher el 1979 i del senyor Reagan l'any següent van evidenciar la profunditat del fracàs socialdemòcrata i van apuntar cap a un canvi radical, amb nous plantejaments conservadors que revertirien totes les polítiques i institucions del període socialdemòcrata. Aquesta "revolució conservadora" es veuria consolidada com a nova referència universal quan, a finals dels vuitanta, es va produir el col·lapse de la URSS, i EUA, vencedora de la guerra freda, es va convertir en la potència hegemònica. (...)
En definitiva, doncs, en començar la primera dècada del segle actual, el domini dels plantejaments i les polítiques neoliberals era absolut, de fet, havien estat acceptats també pels partits socialdemòcrates, que en alguns casos serien fins i tot intèrprets apassionats d'aquests.
(...) Els partits socialdemòcrates van ser conscients de la força intel·lectual i política de les posicions neoliberals i no van ser capaços d'articular un discurs alternatiu i reconstruir la seva base política, el que probablement hagués exigit un llarg procés de maduració, davant la qual cosa van optar per anar canviant el seu discurs reforçant als sectors més liberals del partit i relegant als de tradició més obrera i / o socialista, alhora que s'adequaven les seves polítiques fins resultar escassament distingibles de les proposades pels governs conservadors. (...)
La manca d'alternatives diferenciades afavoriria notablement el desinterès dels votants per la política, sobretot en els (...) d'esquerra, ateses les escasses conseqüències del seu vot sobre les polítiques desenvolupades pels partits socialdemòcrates. (...)
(...) La influència dels interessos i fins i tot de la lògica de l'àmbit econòmic en l'espai de la política impedeix a aquesta afrontar aquells problemes la solució pugui afectar negativament el món dels negocis, la qual cosa deixa fora del terreny de la política la solució de gairebé tots els grans problemes: des la fam al món, passant per les malalties contagioses en països pobres, fins a la major part dels problemes mediambientals. L'Estat, en lloc d'actuar amb autonomia servint de contrapès equilibrador del món dels negocis, ha resultat capturat per aquest, la qual cosa condiciona greument la seva agenda. I és que l'extensió de la lògica empresarial, del compte de resultats, a l'àmbit de la política resultarà negativa per afrontar qualsevol problema que no hagués resolt ja el mercat. Per aquest camí, a la socialdemocràcia, per diferenciar-se dels conservadors, amb prou feines li quedaria el reducte d'intentar reformar algunes velles costums socials, en tant aquestes reformes no topin amb els interessos del món dels negocis. (...)
Mercados contra política, extractes del llibre de José Víctor Sevilla, El declive de la socialdemocracia (Editorial RBA), El País 9-10-2011.
