L’extrema dreta europea
Liderats en la seva majoria pels fills del 68, aquests patits [d’extrema dreta] transcendeixen la Segona Guerra Mundial per plantejar una defensa a ultrança de la identitat i dels valors més tradicionals, així com d’un Estat de benestar que veuen amenaçat per la immigració d’origen musulmà, la globalització econòmico-financera i la preeminència de la política comunitària.
La seva base electoral està formada per persones que se senten de classe obrera en el treball i classe mitja a casa, és a dir, ciutadans descontents i vulnerables davant de la pressió de les forces del mercat i les polítiques de Brussel·les. Entre ells hi ha molts joves que veuen impossible mantenir el nivell de vida dels seus pares i que fins ara havien contemplat la cosa pública amb molt de cinisme.
Trobar polítics que parlen el seu mateix idioma els ha mobilitzat. Si alguna cosa caracteritza als líders de l’extrema dreta és que, a més de compartir la mateixa generació, tenen un origen similar entre la classe mitja. (...)
Per manca de recursos, han fet campanya porta a porta. En els mítings utilitzen un llenguatge incendiari (...).
Fins aquest moment, no obstant, apel·len als sentiments i les pors més primàries d’una ciutadania cristiana que està molt desorientada davant la multiculturalitat i la crisi. Culpen dels seus mals al musulmà, igual com abans es culpava als jueus, els gitanos i als immigrants del sud d’Europa. Ignoren (...) que gràcies a aquestes persones la base de l’economia productiva encara funciona.
Xavier Mas de Xaxàs, Hijos del 68, La Vanguardia 26-09-2010.