Des que la querella de la fiscalia pel ‘cas Palau’ va ser admesa a tràmit, el darrer mes de juny, ni les vivendes propietat de Millet han estat registrades, ni intervinguts els seus comptes bancaris a Espanya. Tampoc s’han dictat mesures especials perquè no hi ha perill que els imputats destrueixin proves. Si del jutge depèn, no hi haurà investigació sobre Millet ni sobre la seva mà dreta, Jordi Montull, per malversació de fons. La instrucció judicial no arribarà, de moment, als partits polítics. (...)
Aquesta mateixa setmana, els ALbertos –Cortina i Alcocer- han decidit retirar, davant la situació de crisi econòmica, la petició d’indemnització a l’Estat per danys i perjudicis injustos. Demanaven 4’64 milions d’euros pel que van arribar a patir en el ‘cas Urbanor’, en el qual se’ls va condemnar per estafa i falsedat en document mercantil. La condemna va ser anul·lada pel Constitucional. La lentitud i la corresponent prescripció dels delictes van aconseguir el que els advocats defensors no havien aconseguit. I on no arriba la prescripció, ho fa l’indult. Fa escassament un mes, el Govern central va decidir indultar a Joan Anton Sánchez Carreté, el qual va ser assessor fiscal del mateix Jordi Pujol. Sánchez Carreté havia estat condemnat per domiciliar –sense tributar, és clar- una transacció en un paradís fiscal. La condició de l’indult és que no torni a cometre delicte dolós en el termini de dos anys. L’indult li ve com anell al dit, ja que precisament aquests dies està assegut al banc dels acusats pel frau d’Hisenda. Comparteix bancada judicial amb empresaris catalans exemplars, cognoms il·lustres.
Hi ha decisions que en democràcia són difícilment digeribles per a l’opinió pública. La lentitud de la justícia i una instrucció judicial incomprensible formen part d’aquest elenc indesxifrable. Els convenis poc transparents o la generositat en la gràcia d’indults integren també aquest cúmul d’elements que treballa a favor de la desafecció ciutadana (...). Sortosament, i també gràcies a la democràcia, sí són actituds criticables.
Francesc Valls, Por encima de toda sospecha, El País 25-10-2009.
Intercanvis sincronitzats entre detinguts
Coincidint amb l’arribada a Teheran del president brasiler (...), Clotilde Reiss, una universitària francesa retinguda a Iran durant deu mesos acusada d’espionatge, ahir va retornar a França després de ser alliberada. (...) Tant País com Teheran han negat que hi hagi hagut cap tracte. Sigui com sigui, l’alliberament de Reiss es produeix després que la justícia francesa refusés extraditar a EUA a l'enginyer iranià Majid Kakavand, el qual va ser posar en llibertat i retornat al seu país. I just abans que un tribunal examini demà la petició de llibertat provisional (...) d'un altre iranià, Ali Vakili Rad, condemnat el 1994 per l’assassinat de l'ex primer ministre Chapur Bajtiar. I Aquests intercanvis coincideixen amb la mediació de Lula per a que Iran no tingui la bomba atòmica.
Ll. Uría, Irán libera a una francesa acusada de espía, La Vanguardia 17-05-2010.
