Mai els estats van ser tan poderosos i tan incompetents, tant que bona part de les seves obsessions de seguretat i hegemonia han de gitar-les a departaments dedicats a treballs mafiosos; al marge de la llei o bordejant-la, com la màfia.
(...) ha hagut de ser un diari nord-americà, ‘The Washington Post’, qui ha explicat la complicitat en el terrorisme d’Estat i pràctiques mafioses de 14 països europeus.
(...) La màfia es caracteritza per representar un succedani de l’Estat; més cruel, més cara, més ràpida, més corrupta (...) tot més que l’Estat, inclús més impune. Aquí hi ha el fonament del segrest de persones i el seu trànsit per Europa amb destí a presons on se’ls sotmet a tortures dignes dels vells camps de concentració (...)
(...) Per l’actitud dels diversos governs (...) es fa palès que ningú té el més mínim interès en tipificar el grau de complicitat en les pràctiques criminals del Govern nord americà (...)
Nosaltres hem de preguntar-nos com és possible que a Milà s’utilitzin 22 agents de la CIA per segrestar a un imà egipci(...) O a Skopje (...) on els rigorosos servies d’espionatge alemanys li van posar en safata a la CIA segrestar a un ciutadà germànic, musulmà (...)
L’Estat ha après de la màfia tot el que la màfia cria haver après de l’Estat. I així estem. Enganyats però molt contents, perquè no poden provar que som ajudants del botxí.
Gregorio Morán, El lado mafioso del Estado, La Vanguardia 10-06-2006.
