Espanya
El govern central no ha inclòs el tema de la corrupció entre els temes a debatre en el ple de política general perquè considera que no és prou greu per analitzar-lo al Congrés de Diputats (... ). Al parer [del ministre de Relacions amb les Corts], “l’Estat té mecanismes de correcció que s’estan aplicant” en els afers de corrupció.
Redacció, Avui 20-03-1992.
València
Les corrupcions polítiques, de tan usuals, aviat deixaran de ser notícia, per passar a ser costum. Immunitzar-se contra l’enviliment no és una forma de resistir a l’epidèmia, sinó una manera d’acceptar la pandèmia com a part de les nostres vides. (...) resulta estrany que els escàndols que esquitxen als conservadors a València no passin factura política.
Els mitjans de comunicació informen cada dia de corrupcions a les quals no és aliena la política (...)
Màrius Carol, Inmunes a la corrupción, La Vanguardia 19-10-2009.
Itàlia
La societat italiana, vivint al marge de la política, aixafada per la màfia, una descomunal i poc eficient Administració pública i la seva pròpia manera de ser, havia propiciat, permès o almenys tancat els ulls davant la creixent i transversal putrefacció dels seus partits polítics, instal·lats en el poder gràcies a un vergonyós jos d’aliances. De tots aquells partits descoberts finançant-se il·legalment, només un, el comunista, va salvar una mica la cara al no haver-se demostrat un pas de les arques de l’organització fins a les butxaques particulars dels seus membres. Tots s’havien finançat il·legalment, la majoria, a més a més, s’havien enriquit amb els diners pensats per a altres fins, El cas Craxi va fer la volta al món i alguns pensàvem que aquestes coses només podien passar allà (...). No ens varem adonar que simplement ells havien arribat abans.
Però el finançament il·legal no té tan mal cartell. (...) És una cosa semblant a un dopatge: tots saben que està malament, però, si poen fer-ho sense ser vistos, ho fan. (...)
La democràcia es fuga pel finançament Il·legal dels partits, però la decepció dels seus militants arriba per la corrupció. (...) Gürtel pot ser, com en el seu dia Marbella, una fallida global de l’Estat de Dret que arrossegui la bona fe dels que encara creuen que amb aquests partits anem a algun lloc.
Montserrat Nebrera, De Marbella a l’infern. El Periódico 18-10-2009.
