El Rey d'Espanya farà públic el seu treball de despatx. A partir d'ara la Casa del Rey informarà de les reunions que don Juan Carlos mantingui dintre de la seva activitat diària en el palau de La Zarzuela. Es podrà saber a qui rep i de què parlen. Era quelcom impossible fins ara, ja que la gran majoria de les reunions del Rey eren secretes.
(...) Don Juan Carlos vol que la política informativa sobre el seu treball i el de la resta d'integrants de la família real sigui més àgil i oberta.
Mábel Galaz, El Rey hace pública su agenda, El País 21-02-2010.
El Rei, àrbitre suprem
El Rei no té poders polítics i el seu deure és romandre neutral davant de les disputes partidistes. Però (...) “el Rei no és un simple espectador del que succeeix en l’escena política, sinó l’àrbitre suprem”. En efecte, l’article 56 de la Constitució estableix que “el Rei arbitra i modera el funcionament regular de les institucions”.
(...) El Rei no governa, però modera i arbitra.
Francesc de Carreras, La Vanguardia 17-02-2011.
El Rei i el BOE
El 'Boletín Oficial del Estado' va publicar ahir tres lleis aprovades pel Parlament basc, fet que no succeïa des de 1984 quan es van publicar algunes lleis basques de "forma excepcional". La interpretació de la Constitució no donava per vàlida la fórmula en que el lehendakari promulgava la llei enlloc del Rei. Després de les conversacions entre l'Executiu basc i el Govern central s'ha acceptat que aquest format no és anticonstitucional. Fins ara les lleis basques arribaven a través del 'Boletín Oficial del País Vasco', ara ja ho poden fer en el BOE.
Redacció, El BOE vuelve a publicar leyes vascaas después de 26 años, La Vanguardia 17-03-2010.
El rei belga, qüestionat
Encara que totes les monarquies europees compleixen funcions protocol·làries, unes ho són –en essència- més que altres. I el rei dels belgues atresora encara alguns poders dels quals els seus súbdits semblen decidits a desposseir-lo.
Vint anys després que el difunt Balduí –germà de l'actual sobirà, Albert II- es negués a signar la llei de l’avortament per anar en contra de les seves creences religioses, Bèlgica ha reprès amb força el debat sobre quin paper ha de tenir avui la monarquia. El tret de sortida l'han donat dos grans diaris, el flamenc 'De Standaard' i el francòfon 'La Libre Belgique', ambdós de tendència conservadora, publicant una sèries històrica conjunta sobre el passat, el present i futur de la institució. (...)
Pel ministre de finances (...) (liberal francòfon), el pas vers una monarquia protocol·lària és inevitable (...). "Ara o mai", diuen els socialistes francòfons, a favor, com els seus correligionaris flamenca, de 2modernitzar el paper de la monarquia". Els nacionalistes ho aplaudeixen com un pas vers la seva total desaparició. (...)
El model que es mira són les monarquies escandinaves, on el rei té un paper estrictament protocol·lari, molt diferent al que la Constitució belga preveu pel seu sobirà. A ell li correspon signar les lleis aprovades pel Parlament , i nomenar i revocar ministres. A la pràctica, intervé en la formació dels governs federals, un exercici delicat i en el qual no se li veu un substitut fàcil en un país amb tantes sensibilitats.
(...) hi ha una altra raó inconfessable que explica el caire d'urgència que ha pres el debat, i és la cada vegada més pròxima arribada al tro del príncep Felip (1960), molt impopular a Flandes. (...) I encara que ha deixat d'opinar sobre política (...) ha donat mostres de ser més ambiciós i menys conciliador que el seu pare (...).
Beatriz Navarro, Bélgica calienta motores para quitar poder a su rey, La Vanguardia 23-3-2010.
Els orígens d'Europa
(...) els europeus van apostar per les dinasties en l'organització de les seves formes de govern. L'avantatge del poder hereditari era la seva continuïtat. El seu cantó obscur la mediocritat. El 148 van entendre que l'estat dinàstic havia de ser substiuit per l'Estat nació. I el 1789 tot se'n va anar avall. La presa de la Bastida va liquidar en unes hores el vell ordre que el sistema fabril estave corroent de de feia dècades. Començava un nou món.
Joan-Lluís Palos, recensió del llibre 'Europa. Las calves de su historia' de José Enrique Ruiz-Domènec, ¡Basta ya de autoflagelarnos!, La Vanguardia 7-04-2010.
