(...) estan guanyant milers de milions de pessetes empreses relacionades amb grups de pressió als qual hi no són aliens polítics de totes les tendències. Si el Grup Popular, el majoritari de l’oposició, vol realment frenar l’utilitat fraudulenta d’amistats i d’informacions privilegiades, hauria d’anar més lluny. Segons experiències d’altres països europeus, no n’hi ha prou amb ampliar les incompatibilitats als lats càrrecs de l’Administració que cessin, cal fer més transparents les activitats dels “lobbys”.
La proposició no de llei (...) demanava la modificació de la Llei d’Incompatibilitats en el sentit que els alts càrrecs públics no podien ocupar, durant els tres anys següents al seu cessament, llocs en consells d’administració de les empreses públiques o gestionar empeses privades que tinguin relació econòmica amb l’Administració.
(...) És evident, no obstant, que a Europa i, especialment, als Estats Units fa anys que ja s’han pres mesures per frenar, o al menys fer més transparents, e tràfic d’influències. El buit legal existent a Espanya sobre aquesta matèria és notable, però la proposta d’AP seria “curta” en relació amb la normativa vigent a, per exemple, França, Regne Unit, Alemanya Federal i Estats Units, encara que certament suposaria un clar avenç en cas que es dugués a la pràctica.
La proposta resulta precisament timorata en un aspecte en que tots els partits, inclosos els de l’oposició, s’haurien de “mullar”: la transparència de les relacions entre els diputats i senadors amb les empreses i grups de pressió, una cosa que la Llei Electoral espanyola no contempla.
(...) tothom sap que no pocs diputats i senadors ocupen llocs en consells d’administració d’importants empreses.
Fernando Serra, Los grandes negocios a la sombra del poder político, La Vanguardia 9-12-1987.
