L’atemptat d'Omagh a Irlanda del Nord
Sentència
La sentència, però, no va proporcionar una nova visió de la qüestió decisiva en relació amb Omagh -quin coneixement de l'atac tenien abans els governs britànic i irlandès i els serveis d'intel ligència i policia?
El cas civil d'Omagh només es va iniciar a causa de les frustracions amb les investigacions prolongades i aparentment sense èxit dels governs britànic i irlandès. Que el progrés oficial hagués fet molt poc en la pitjor atrocitat terrorista a Irlanda del Nord reforça les preguntes pel que fa al nivell de col·lusió de l'Estat en l'atemptat.
El 2001, un devastador informe va aparèixer amb les acusacions de l'aleshores Ombudsman de Policia d'Irlanda del Nord, Nuala O'Loan, sobre les al·legacions fetes per un ex-agent britànic i de PIRA i de RIRA.
El 2001, un devastador informe va aparèixer amb les acusacions de l'aleshores Ombudsman de Policia d'Irlanda del Nord, Nuala O'Loan, sobre les al·legacions fetes per un ex-agent britànic i de PIRA i de RIRA.
O'Loan va concloure que un home descrit com "A" havia de ser considerat un ferm sospitós per l'atemptat d'Omagh i que una altra trucada d'advertència de 10 minuts de llargada s'havia fet el 5 d'agost de 1998, donant avís d'un atac armat a Omagh programada el 15 d'agost.
L'home anomenat com "A" en l'informe d'O'Loan posteriorment ha estat identificat com a Patrick Joseph Blair. Blair va ser nomenat, amb el privilegi parlamentari, el 2002 per Jeffrey Donaldson, parlamentari del Partit Unionista Democràtic. Donaldson va dir que ell havia estat informat per fonts de la seguretat que Blair havia estat la font de l'explosiu Semtex utilitzat per desencadenar la massiva explosió d'Omagh. Fulton afirma que aquest home era un agent britànic.
Font ??? 15-08-1998
Informe devastador
Fent cas omís de les pressions i les crítiques de les autoritats implicades en el cas, la investigadora independent nord-irlandesa Nuala O'Lean va presentar ahir un informe devastador sobre l'actuació de la policia i els serveis d'informació de l'Ulster en l'atemptat d'Omagh. Un delator anònim va advertir dels plans per col·locar una bomba a Omagh –l'atemptat més sagnant en tota la història en la zona- dues setmanes abans del succés, però la Branca Especial d'Intel·ligència ni tan sols es va molestar en transmetre la informació a la policia del comptat de Tyrone.
Vint-i-nou persones, entre elles dos espanyols, va resultar mortes, i més de dues-centes ferides. L'informe elaborat per la investigadora Nuala O'Lean
Les famílies de les vint-i-nou víctimes mortals d'Omagh van rebre ahir un resum de l'informe, la publicació del qual van intentar impedir sense èxit els cossos objecte de crítiques. Lawrence Rush, l'espos del qual va morir en l'atemptat, va comentar després de llegir el document: "Resulta obvi que el succés s'havia d’haver previngut, i que els autoritats van fallar en el seu deure fonamental de protegir als ciutadans". Kevin Shelton, el qual també es va quedar vidu en la tragèdia, va declarar que se sent "trait per les autoritats i la Branca Especial d'Intel·ligència", però que la policia local va respondre amb la major diligència possible malgrat la crisi.
Nuala O'Lean assenyala en el seu informe que els procediments policials van registrar tants fallos i irregularitats que la detenció i enjuiciamiento dels autors del sagnant atemptat és virtualment impossible, malgrat que tant la policia nord-irlandesa com la Garda (de la República) coneixen perfectament la seva identitat.
La crisi de confiança en el nou Servei Policial d'Irlanda del Nord (SPIN), el qual ha reemplaçat al RUC per incorporar un major nombre de catòlics, ha patit un altre cop amb l'assessinat de William Stobie, un informant llealista mort pels seus propis correligionaris. Els Defensors de la Mà Roja , el codi que utilitzen els paramilitars protestants, han admès la responsabilitat del crim.
Tobie va ser acribillat a l'entrada d'un complex d'apartaments populars en el barri de Glencaim. En els darrers deu anys els serveis d'informació britànics s'han servit d'informants o d'agents dobles com Stobie per introduir-se en les bandes paramilitars, i tat els republicans com els lleialistes són inlflexibles amb tots aquells que els delaten o traeixen.
Rafael Ramos, La policía del Ulster pudo hacer más por evitar la bomba de Omagh: Los servicios secretos no pasaron un aviso a los agentes locales, La Vanguardia 13-12-2001.
La reina Isabel II d'Anglaterra va continuar avui el seu històric viatge a Irlanda amb diversos actes d'alt contingut simbòlic, com l'homenatge als irlandesos morts servint a l'Exèrcit britànic o la visita a l'estadi Croke Park, l'escenari del primer " Diumenge Sagnant ".Efe, Isabel II homenajea a las víctimas del 'Bloody Sunday' en su histórico viaje a Irlanda, La Vanguardia 18-05-2011.
Simbolisme reparador del Diumenge Sagnant a Irlanda
Si el dia de la seva arribada a Dublín la sobirana va recordar als herois irlandesos nacionalistes que van lluitar contra la dominació del Regne Unit, avui ha fet el mateix amb els gairebé 50.000 que van morir en els camps de batalla de la Primera Guerra Mundial (1914-1918).
En un país que, sovint, no ha tractat a les víctimes d'aquell conflicte de la mateixa manera que ho ha fet amb els seus revolucionaris nacionalistes, el gest de la reina va afegir significat al propòsit de la seva visita, ratificar la normalització definitiva de les relacions entre ambdues nacions.
Entre els convidats a la cerimònia hi havia dirigents de les esglésies catòlica i protestant de l'illa, veterans de guerra, ex paramilitars unionistes d'Irlanda del Nord i representants de tots els partits irlandesos o nord-irlandesos, a excepció del Sinn Féin, antic braç polític del ja inactiu Exèrcit Republicà Irlandès (IRA).
Ja a la tarda, la sobirana va trepitjar, per primera vegada, la gespa de l'estadi dublinès de Croke Park, escenari del primer "Diumenge Sagnant" i camp gairebé sagrat per al nacionalisme irlandès.
Entre fortíssimes mesures de seguretat, Isabel II i McAleese, van ser rebudes a "Croker" pel president de l'Associació d'Esports Gaèlics (GAA) -la propietària de l'estadi- (...).
A la sala de trofeus, Isabel II es va reunir amb diversos mandataris regionals de la GAA, tot i que algun d'ells no va assistir a la trobada en protesta per la seva presència a Irlanda.
Sembla que alguns no obliden que aquest estadi va quedar marcat per la tragèdia el 21 de novembre de 1920, un diumenge en plena guerra de la independència (1919-1921).
Forces paramilitars de l'Exèrcit britànic van entrar al camp i van obrir foc contra el públic i els jugadors, que disputaven un partit de futbol gaèlic, el que va causar 14 morts, entre elles les de tres nens, i desenes de ferits.
Durant més d'un segle, la GAA ha servit com a centre de reunió per a la comunitat catòlica, sobretot a les zones rurals de l'Ulster i, de vegades, com a refugi de les posicions més violentes del moviment republicà, amb l'IRA al capdavant.
Només recentment, al fil del procés de pau a l'illa, la GAA va modificar els seus estatuts i després sotmetre a votació, va decidir eliminar la normativa que prohibia a membres de les forces de seguretat nord-irlandeses, majoritàriament protestant, participar en els esports gaèlics. La solemnitat d'aquestes dues visites contrasta amb la que va efectuar al matí amb el seu marit Felip, duc d'Edimburg, al museu de la fàbrica de la cervesa Guinness.
Tots dos van protagonitzar l'anècdota del dia quan van rebutjar provar la que els irlandesos anomenen "la pinta perfecta (...). La pinta va ser servida pel "mestre cerveser" Fergal Murray, una de les poques persones que coneix la quantitat i tipus exacte de llúpol, malt de civada i llevat continguda en la fórmula secreta de la Guinness. Tot i això, els sobirans van rebutjar paladejar-la (...).
Isabel II tancarà la jornada amb un sopar d'Estat que serà celebrada al Castell de Dublín, seu del Govern britànic durant l'ocupació de l'illa d'Irlanda, i a la qual hi assistirà, entre altres, el primer ministre britànic, David Cameron.
Aquest serà l'únic acte programat perquè la reina es dirigeixi als irlandesos a través d'un discurs amb el qual no s'espera, però, que demani disculpes per les atrocitats comeses pels britànics en l'illa en el passat.
En certa manera, la sobirana ja va representar el tancament de les ferides del passat quan el dilluns va dipositar una corona de flors i va guardar un minut de silenci davant el monument dedicat als irlandesos caiguts per la causa de l'alliberament nacional.
