Hans Kopp, marit de la ex ministra de justícia suïssa que va haver de dimitir a l’estar relacionada amb un ampli cas de blanqueig de diners procedent de la venda de groga, va participar en la venda d’armes d’Estats Units a Iran, dintre del cas Irangate, segons ha revelat un ex agent de la CIA [Richard Brenneke] (...).
(...) Kopp va tenir un important paper en la tramesa de 19 avions F-15 vers Iran. (...) el cas Kopp no només engloba un assumpte més o menys grandiós de blanqueig de diners procedent de la venda de drogues, sinó que alguns dels implicats en “l’affaire” coneguts traficants de drogues, també van participar en les negociacions secretes per a la venda d’armes entre Estats Units i Iran, i inclús Iraq.
Aquesta circumstància explicaria perquè aquests intermediaris van tenir certa immunitat a l’hora de realitzar un altre tipus d’activitats il·legals (bàsicament el tràfic d’estupefacients) i perquè no van ser detinguts malgrat les ordres internacionals de cerca i captura que hi havia contra seu, emeses per jutges de diversos països. En síntesi, a canvi de la seva intervenció en el subministrament d’armes a Iran, gràcies al canals clandestins que controlaven, gaudien de la protecció de serveis secrets suïssos a l’hora d’eludir al llarg braç de la justícia.
(...) tal com s’estan desenvolupant les coses a Suïssa oficialment, sembla que bona part dels dubtes romandran sense aclarir a no ser que apareguin altres Brenneke que vagin aportant nova llum a l’assumpte. Un dels fets sobre els quals es basa aquesta presumpció es va produir el darrer 23 d’agost [de 1989].
Aquest dia, es va saber que el Govern suís renunciava a emprendre accions legals contra el fiscal general de la confederació i cap dels serveis secrets suïssos, Rudolf Gerber, que era objecte d’un procediment disciplinari motivat per una sèrie de faltes que havia comès al voltant del cas Kopp, escàndol que afectava directament al seu immediat superior jeràrquic, la ministra de Justícia i Policia Elisabeth Kopp. Els tribunals van estimar que Gerber no havia actuat com devia en la lluita contra la droga, inhibint-se de les seves funcions com fiscal general al no ordenar una investigació policial al voltant a cinc societats financeres sospitoses d’estar mesclades en el reciclatge de més de cent mil milions de pessetes. Aquestes empreses eren del grup Shakarchi, del qual Hans Kopp era advocat i alt directiu.
La decisió del Govern suís de deixar en pau a Gerber no sembla motivada per creure innocent el fiscal general, al qual considera culpable d’una falta greu, sinó més aviat perquè ha estimat suficient cessar-lo i jubilar-lo anticipadament. L’actitud governamental es pot entendre, en definitiva, com un intent de tancar la qüestió i evitar que l’escàndol assoleixi encara majors dimensions amb les declaracions que l’ex fiscal i cap d’intel·ligència suís hauria de fer si continués el procediment iniciat contra seu.
Gerber (...) hauria d’explicar quin va ser exactament el paper en aquest cas dels serveis secrets que Gerber controlava i els motius de la seva “manca d’interès”.
(...) després de la ruptura de relacions diplomàtiques entre Estats Units i Iran a causa de la crisi dels hostatges, Suïssa es va fer càrrec dels interessos nord-americans en aquell país. La defensa d’aquests interessos, en especial la compravenda d’armes, va obligar moltes vegades a recórrer a maniobres subterrànies dutes a efecte per intermediaris amb contactes en ambdós països. (...).
La clau estaria en que, mentre van durar aquestes operacions de subministrament d’armament, els traficants i blanquejadors de narcodòlars actuaven amb impunitat a Suïssa sota la condescendència dels serveis secrets que Gerber tenia sota el se comandament.
Jordi Bordas, E. Martín de Pozuelo, El tràfico de armas complica el caso Kopp, La Vanguardia 22-10-1989.
