La Xina vol ignorar
el tribunal d'arbritatge de l'Haia
El Tribunal Permanent d’Arbitratge (TPA) de l’Haia va
sentenciar ahir a favor de les Filipines i en contra dels interessos xinesos en
la disputa territorial sobre el mar de la Xina Meridional. Pequín va assegurar
que no reconeix al tribunal i no acatarà la sentència, mentre que Manila es
mostra conciliadora i disposada a arribar a acords bilaterals.
El tribunal va dictaminar que “no hi ha base legal”
perquè la Xina reclami drets històrics sobre les aigües territorials en
disputa. La sentència també determina que els esculls en litigi a les illes
Spratly (com Itu Aba, Thitu o l’illa West York) són legalment roques i no
illes, per la qual cosa no poden generar una zona econòmica exclusiva ni donar
motiu a reclamacions territorials com pretén la Xina.
El dictamen acusa el gegant asiàtic de violar els
drets de sobirania de les Filipines “pel que fa a la seva zona econòmica
exclusiva i a la seva plataforma continental” i provocar “un dany irreparable a
l’escull de corall” amb la construcció d’illots artificials, a més de no
respectar les regulacions relatives a la seguretat marítima per prevenir les
col·lisions en alta mar.
La sentència emesa per un grup d’experts suposa un cop
dur per als interessos xinesos, que reivindiquen la sobirania sobre
pràcticament el 90% de les aigües del mar de la Xina Meridional. És la primera
vegada que el gegant asiàtic s’enfronta a un arbitratge de la justícia
internacional i no li ha fet gaire gràcia.
A més, la decisió dóna una base legal a altres països
com Vietnam, Malàisia, Indonèsia i Brunei que mantenen disputes amb la Xina sobre
la territorialitat de les aigües.
La Xina, que sempre ha apostat per negociar bilateralment
amb els seus veïns, no s’ha personat en el procés al·legant que no reconeix el
tribunal.
L’expansió al mar de la Xina Meridional es basa en el
que Pequín anomena “la línia dels nou traços”. És una línia, que sota un difús
concepte de drets marítims històrics, la Xina utilitza per reclamar pràcticament
la totalitat d’aquest mar: una zona a uns 2.000 quilòmetres de la costa xinesa
i a menys de 200 milles de les costes de les Filipines, Malàisia i el Vietnam,
és a dir, dins les seves aigües jurisdiccionals.
Encara que la Xina reivindica una tradició mil·lenària
de control sobre aquesta zona, la “línia de nou traços” apareix en els mapes
xinesos amb la fundació de la República Popular, després de la Segona Guerra
Mundial, quan la Xina va aconseguir el control de les illes ocupades pel Japó.
[El nou president] Duterte s’havia mostrat disposat a
mantenir negociacions directes amb la Xina per explotar les riqueses de la
zona, i ara ho podrà fer des d’una posició més forta, gràcies a la sentència.
Pel mar de la Xina Meridional hi passa més d’un terç del comerç mundial, que
mou uns 5 bilions de dòlars anuals, i és la ruta d’entrada del petroli del golf
Pèrsic a l’Àsia i la Xina.
A més, són aigües riques en recursos naturals com gas
i petroli. Però per sobre del seu valor econòmic hi ha el seu valor geoestratègic.
La Xina necessita controlar les seves sortides al mar i reivindicar el seu
paper com a líder regional davant dels Estats Units, que el 2011 van situar
l’Àsia com a prioritat en la seva
política internacional.
Dolors Rodríguez, Cop a l'expansionisme
xinès, Ara 13-07-2016
El govern de Pequín va advertir ahir que té dret a
fixar una zona d’exclusió aèria sobre les illes que reclama al mar Meridional
de la Xina, malgrat la sentència contrària al seu clam dels tribunals internacionals,
i que ho farà “en funció del nivell d’amenaça” que afronti, segons el viceministre
d’Exteriors. No seria la primera vegada, ja que el 2013 Pequín va decretar una
zona d’exclusió aèria sobre les illes que es disputa amb el Japó al mar de la
Xina Oriental (les Senkaku, segons els japonesos, i Diaoyu, segons els
xinesos), cosa que va elevar la tensió amb el seu històric enemic.
Sònia Sánchez, Pequín amenaça amb
l'exclusió aèria al mar Meridional de la Xina, Ara 14-07-2016
