La història de la violència corsa [...] explica que
l'illa encara conservi aquests 'paisatges buits' que són un dels seus tresors.
Els corsos van defensar aquest buit amb càrregues de plàstic [explosiu]
espectacular que van moderar les ganes de banquers i inversors: el 1971, pla
per crear 360.000 places hoteleres. El 1973, 40 atemptats. El 1975, 226 més.
Milers d'atemptats, l'últim el 2014 [...].
Aquesta violència no s'entén sense el que Victor Hugo
va definir ja el 1830: "En l'Europa actual cada Estat té el seu esclau:
Turquia té Grècia; Rússia, Polònia; Suècia, Noruega; Anglaterra, Irlanda;
França té Còrsega". Els ressons d'aquest pseudocolonialisme arriben fins a
l'actualitat, quan el Govern de París va estudiar als anys quaranta el
lliurament de Còrsega a la Itàlia feixista per apaivagar el seu afany, com no
hauria fet mai amb un territori francès continental. Mentalitat que aflora amb
el projecte (1960) se situar al massís d'Argentella el polígon de proves nuclears
que finalment, entre grans protestes, anirà a la Polinèsia, o la descàrrega de
milers de tones diàries d'abocaments químics efectuada per Montedison davant el
Cap Corse (1972).
Sense aquesta sensació de semicolònia, on tot el que
és rellevant es decideix fora i sense tenir en compte la població local, no
s'entén Còrsega. Tampoc sense l'emigració, solució històrica a la misèria
[...].
Abans de la Primera Guerra Mundial, la quarta part
dels corsos vivien fora de Còrsega; en vigílies de la Segona, eren la meitat.
Amb la V República (1958) dos terços dels corsos viuen fora de l'illa.
Quaranta anys després que el modern autonomisme cors
iniciés el camí a partir de l'acció de grups d'activistes amb escopetes de
caça, les seves reivindicacions formen part del sentit comú de l'illa. Votades
per l'Assemblea de Còrsega el 2013, les 'quatre qüestions' (cooficialitat de la
llengua, inscripció del poble cors a la Constitució francesa, estatut de
resident que posi límit a l'especulació immobiliària, i drets fiscals) tenen
suports institucionals del 60% o el 70%, xifra que supera àmpliament la família
nacionalista i inclou totes les forces polítiques.
Després de quaranta anys de moviment social, els
nacionalistes van guanyar les eleccions regionals el desembre passat,
mitjançant la coalició dels nacionalistes moderats [...] i els independentistes
més minoritaris de [...] Jean-Guy Talamoni, president dee l'Assemblea [...]
Talamoni va fer sensació en pronunciar el discurs d'investidura... en llengua
corsa. [...]
A partir del 1982, sempre amb administracions
d'esquerra, l'Estat francés va anar lliurant certes competències a l'illa, en
les quals l'Estat té sempre la decisió final. Gairebé ningú allà no considera
que aquestes competències siguin suficients.
[...] La majoria dels corsos no volen trencar amb
França, però "el primer sentiment és ser cors".
[...] "França podria començar ratificant la CartaEuropea de les Llengües Minoritàries".
[...] La universitat ensenya la llengua corsa, però ni
tan sols en aquest enclavament nacionalista el cors no pot ser llengua
vehicular en l'ensenyament.
Productora d'idees important, l'existència de la
universitat ha posat fi a l'hemorràgia migratòria d'estudiants tradicional cap
el continent. [...]
Els processos d'Escòcia i Catalunya, especialment el
model lingüístic de la segona, se segueixen amb molt d'interès [...].
Rafael Poch, El laberint
cors demana la paraula, La Vanguardia 6-02-2016.
(ref de la Crta Eurpea!)
El poble cors és, alhora, una comunitat històrica i
una voluntat d'adhesió. No només són corsos els que tenen un origen cors per
naixement o descendència, sinó també els que, independentment de l'origen, el
color de la pell i la religió, viuen aquí, trien parlar la nostra llengua i es
fan seva la nostra història per un mecanisme d'assimilació. Còrsega sempre ha
'fabricat' corsos. És un fet característic i inherent a la nostra condició
mediterrània. Tenim una concepció oberta. Al nostre electorat hi ha gent que no
és d'origen cors i que ens veu com a força de progrés. `...]
Hi ha una energia vital que va més enllà de la simple
aritmètica electoral. [...] No tots els corsos s'han fet nacionalistes. Per
tant, la nostra responsabilitat és, d'una banda, defensar el nostre ideal, que
s'inscriu en un corrent que lluita des de fa cinquanta anys pel reconeixement
d'aquest poble, i, de l'altra, respondre a la confiança que ens han manifestat
també els no nacionalistes. Crec que a França no s'ha percebut que la nostra
victòria també és la d'un moviment social profund amb una aspiració a la
democràcia i a la construcció d'una Còrsega emancipada. [...]
Hem heretat una situació financera i pressupostària catastròfica,
o sigui que el nostre marge de maniobra és molt reduït. Sent molt compromesos
amb els nostre drets fonamentals amb la cooficialitat de la llengua, el
reconeixement del poble cors, l'estatut de resident i la política fiscal, ens
hem de ficar en una estratègia de petits passos per construir una economia
productiva que permeti l'emancipació. [...] una nació sense economia no té la
base per ser autònoma políticament. [...] París ens diu: "No en parlarem
mai, d'això". [...]
Còrsega ha desaparegut completament de la pantalla del
radar a París. No en volen sentir ni parlar, perquè pensen que només els
portarà problemes. No hi ha dubte que una França més calmada sobre la cohesió
de la seva societat tindria menys problemes a reconèixer el fet nacional cors.
Avui tenen por d'obrir una fractura per on es colin altres reivindicacions, no
només regionals sinó també comunitàries i religioses. Com que no hi ha
violència clandestina, es pensen que ja no hi ha problema cors. Vaig dir a
Manuel Valls que no es tracta e fer xantatge amb la violència, però que aquest
és un càlcul errat. No esperem que vulguin discutir sobre tot d'un dia per
l'altre, però ens han de donar una perspectiva, altrament estan tapant una olla
de pressió.
[...] Les idees que fa trenta o quaranta anys eren
revolucionàries i marginals, com ara el rebuig de l'especulació immobiliària,
el dret a la llengua i tenir una universitat, avui són evidents. Si ho
haguéssim permès, la Còrsega d'avui no tindria l'aspecte actual.
Rafael Poch, entrevista a
Gilles Simeoni, president del Consell Executiu de Còrsega, "París està
tapant una olla de pressió", La Vanguardia 6-03-2016.
